diumenge 1 de novembre de 2009

Música relaxant per la nit de diumenge 3


Llegir més...

dijous 29 de octubre de 2009

El joc de Fèlix Bitllet

L'Àlex Solà ha fet un videojoc del Fèlix Bitllet, que com diu ell "qualsevol semblança amb la realitat és una coincidència!!!. Una mica d'humor en aquests temps en que dia si, dia també, hi ha un cas de corrupció
Llegir més...

diumenge 25 de octubre de 2009

L'ofici de viure de Gaspar Hernàndez


Algun cop he dit que podria passar sense internet, sense tele, sense moltes coses, però sense ràdio...sense ràdio no!. Des que era petita, em vaig aficionar a escoltar la ràdio, ja que els meus pares, també els hi agradava molt escoltar-la. Tinc una petita, d'aquestes de iaio, que em porto de la dutxa a la cuina i vicerversa, especialment pels matins, per escoltar les darreres notícies.
Per les nits, també escolto, quant puc, les tertúlies, en especial les de RAC 1, la que tinc com a predeterminada. Fa uns anys, escoltava una tertúlia que feien de 10 a 12 de la nit, si mal no recordo, a Catalunya Ràdio que portava el Gaspar Hernàndez. ( Haig de dir que quan va haver canvis a Catalunya Ràdio, em vaig passar a RAC 1 (més que res, perquè molts locutors que m'agradaven, estan aquí)). Apart de parlar de politica, economia, en fin, una mica de tot, havia un apartat de psicologia que m'agradava molt. Amb el temps, he vist que ha aconseguit tenir un programa nomès dedicat a la psicologia, me imagino que un somni fet realitat veient el que li agraden aquests temes. El programa es diu "L'ofici de viure" i ara el fan de 9 a 10 de la nit, de dilluns a divendres. Us ho recomano!!. Sempre hi ha algun tema interesant i els contertulians, acostumen a ser psicòlegs, coachings, etc. Es poden recuperar els programas i baixar-los per escoltar-los al mp3 o a l'ordinador.

Llegir més...

diumenge 18 de octubre de 2009

Teresa Forcades i la veritat sobre la grip A



Us deixo el video que molts ja deveu conèixer, de la benedictina Teresa Forcades. Magnífica exposició, capacitat de síntesi, claredat en els conceptes i una manera planera d'explicar això que en diuen grip A o grip nova.
A la pàgina http://www.vimeo.com/alish trobareu el video sencer, de vista obligatòria fins al final. Passeu-lo!!. Ja ho deia jo, que l'aire de Montserrat era molt sa...
Llegir més...

dissabte 10 de octubre de 2009

He tornat!


Desprès de gairebé tres mesos de moltes reflexions, meditacions trascendentals i d'altres (de)ballades de neurones, he tornat a activar l'opció de blog obert per a tothom. Espero que continueu gaudint llegint-lo, com jo escrivint-lo.
Us deixo una posta de sol a Alp (la Cerdanya), d'aquest estiu.

Llegir més...

dimecres 15 de juliol de 2009

L'altra meitat


Meitat de l'any, meitat del mes, meitat de la vida. O més o menys. No saps on és l'altra meitat, on l'has deixada. On són els records. En la memòria dius. On ja no hi són els que hi eren i encara no hi són els que estan. I mentre, vas cercant. Vas cercant l'altra meitat.

Llegir més...

dilluns 22 de juny de 2009

Somnis premonitoris

Un altre somni premonitori que s'ha complert. Somnis que no acaben mai...
Llegir més...

dilluns 1 de juny de 2009

Podria i vaig ser jo

No hi ha res més a llegir. Darrerament no hi molt i hi ha tant...
Les mirades són suficients. Però fa temps que m'amago darrera les ulleres de sol.

Llegir més...

divendres 29 de maig de 2009

Hillary i Tenzing, van ser els primers en conquerir l'Everest?

Avui fa 56 anys des que Sir Edmund Hillary i Tenzig Norvay, van arribar al sostre del món, el mont Everest (nomenat així en record del geògraf galès George Everest, que va fer una gran tasca com a topogràfic de la India fins l'any 1843 ). Molt s'ha dit i s'ha escrit sobre aquest mític vuitmil i de tant en tant, torna a les portades d'alguna revista especialitzada de muntanya o no, per alguna fita assolida per algú amb característiques especials, per algun malograt accident o per parlar de la massificació que pateix (sobre això últim, us recomano el llibre de Miquel Molina "Everest a l'hora punta").
Però el que avui m'interessa és (seguir)plantejant el dubte sobre si molt abans de 1953, una expedició britànica encapçalada per George Mallory i Andrew Irvine, va ser la primera de la historia en arrivar per la cara nord. En el llibre "La llegenda de l'Everest. Crònica de com van trobar el cos d'en G. Mallory desaparegut el 1924" de Conrad Anker i David Roberts, es detalla com, desprès d'alguns intents sense èxit, l'any 1924, van poder atacar la muntanya, així com la posterior troballa del cos de Mallory l'any 1999.Malgrat que ja havien pujat més enllà que les anteriors i que estaven molt a prop d'aconseguir-ho, els companys que els esperaven en el campament base, van perdre el contacte ocular amb ells, desprès que una espera boira els envoltès. A partir d'aquell moment, les hores d'espera, van confirmar el que tant temien: Mallory i Irvine no tornarien per explicar si havien fet el cim o si, un cop més, el cap del cel, no s'havia deixat conquerir. El cos de G. Mallory no es va trobar fins l'any 1999, quan Conrad Anker i David Roberts, van engegar una expedició per trobar-los i que es detalla en el llibre abans mencionat. En aquest a més a més, es detallenles possibles hipòtesis que poden debancar al neozenlandès i al sherpa com els primers en coronar l'Everest.Malgrat que per la pròpies condicions de la muntanya, el cos de Mallory es conserva bastant bé, no es va poder trobar la càmara amb la que, en el supossit de que haguèssin aconseguit pujar a la cima, tenir un document gràfic que donès fe. Tampoc s'ha trobat, fins la data, el cos del seu company Irvine, que potser haguès donat pistes sobre què va passar realment.La descripció de la trobada del cos de Mallory és realment emotiva i t'hi fa sentir com si estiguessis allà, compartint la troballa. En aquest mateix llibre, hi ha una petita foto del cos, bastant impressionant si es pensa en els anys que fa que hi és allà. Donat que el reportatge es va vendre a una revista, per internet es poden trobar les fotos i el video. Em sembla que per respecte a la seva familia, haurien d'haver evitat aquesta mena d'espectacle gratuit i deixar descansar en pau on ell més gaudia: a la muntanya.
Sigui com sigui, si van aconseguir pujar fins als 8.848 d'altitut, és un misteri que romandra fins que algú tingui la sort de trobar el cos d'Irvine, la càmara o tot plegat.

Llegir més...

diumenge 24 de maig de 2009

Música relaxant per la nit de diumenge 2


Llegir més...